No sé ben bé quines són les meves creences i concepcions sobre els infants, ja que penso que cada un d'ells és diferent dels altres i que no podem actuar amb tots de la mateixa manera.
Sempre he pensat que cada infant és especial, moltes vegades la gent parla que hi ha nins dolents però jo no penso així. Penso que un infant ha de ser autònom, s'ha de relacionar amb els altres, ha de ser lliure, ha de jugar, ha de ser feliç amb el que fa el dia a dia, una persona que gaudeixi de l'infància ja que és el moment més important de la vida i hem de deixar que els infants l'aprofitin al màxim, que és el que es mereixen.
Com bé he dit moltes vegades, estic a un esplai, allà conec cada un dels infants que venen i més o menys, sé com puc actuar amb ells, sé com els he de parlar... Crec que conèixer l'infant és molt important ja que moltes vegades intentem tractar-los a tots per igual i no ens funciona, perquè cada un és diferent, a un els agradarà fer una cosa i als altres no, un serà més sensible que l'altre, un serà més nerviós que l'altre... i això ens ho trobarem el dia a dia a l'escola, per tant crec que és molt important saber el que hi ha darrera d'aquest infant i si és feliç.
Una de les creences que penso que hi ha darrera el que penso és que els nins i les nines són grans. Moltes vegades quan fan una cosa mal feta o que no ens agrada els deim que són grans i que això a la seva edat no es fa, jo moltes vegades ho dic, però no deixen de ser nins i nines i penso que això s'hauria de tenir en compte perquè els infants són infants i no els hem de llevar la seva infància.
No recordo molt bé les meves actuacions durant les pràctiques, però si sé que intentava actuar amb els infants de la millor manera, que les creences de la meva tutora es van enganxar un poc però tampoc penso que ella fes res malament, ja que vaig estar molt contenta d'ella. Ara que algunes vegades, a l'hora de solucionar conflictes, hagués pogut actuar de diferents maneres i parlar més amb els infants. Perquè penso que ara mateix tinc les idees més clares i ho aplic a la meva vida diària.
"Si l'infant és portador de teories, interpretacions, preguntes i és coprotagonista dels processos de construcció del seu coneixement, el verb més important que guia l'acció educativa ja no és parlar, explicar, transmetre, sinó escoltar". Carla Rinaldi.
Competències treballades:
- Competència 2.2.: ja que he identificat les meves pròpies creences sobre els infants, les he contrastat amb les pràctiques i amb la meva vida real.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada