El cas de na Susana

Durant la classe de la setmana passada, vam llegir el següent text:

1. Breve descripción del contexto o situación del aula1.

Me llamo Susana y soy ingeniero técnico. He trabajado como tal 12 años. Tengo dos hijos, uno de 3 y otro de 5 años. Hace dos años terminé los estudios de Magisterio y me incorporé a trabajar en un Aula escolar de P-3. Es martes, 15 de abril de 2012; 8:30 de la mañana. La situación se centra en la rutina de inicio de jornada (45 minutos): los niños/as se han puesto las batas y ya han pasado a jugar libremente, mientras yo, Susana, he anotado los encargos del día –lista comedor/incidencias comentadas por los padres. Me levanto y me acerco a los alumos/as.

2. Reconstrucción completa de la situación

Estoy paseando entre los alumnos, interesándome por lo que hacen y haciendo pequeños comentarios; no intervengo con fuerza, sino que me voy manteniendo a una cierta distancia. Mientras observo al grupo, uno de los niños – Marcos – se me acerca llorando mientras me dice que un compañero – Pablo – le ha hecho daño. En ese momento me acuerdo de un trabajo sobre transmisión de valores que realicé hace unos años en la Facultad y aplico una de las estrategias centradas en el respeto y empatía por el otro: en vez de regañar de entrada a Pablo, acojo a Marcos y me preocupo por él asegurándome de que Pablo se percate de la situación. Pongo la atención en “preocuparme” por el niño “agredido”, me aseguro que esté bien y lo tranquilizo. Después me dirijo a Pablo y hablamos sobre lo sucedido. Mientras yo hablaba con Marcos, Pablo ha ido pasando de una actitud defensiva a mirar a su compañero, de manera que me resulta fácil conducir la situación y hacer que Pablo pida perdón.

Després de fer-ne una lectura, la professora ens va fer reflexionar sobre algunes preguntes:

- Descriu quin és l’incident del cas. Què fa la mestra? Com ho valores?

L'incident és que un infant fa mal a un altra i se'n va a la mestra plorant. La mestra, en comptes de renyar a l'infant que ha pegat, es preocupa per l'altre infant. Després de pensar-ho una mica, he pensat que la mestra ha actuat d'aquesta manera perquè pot ser sap que el nin afectat cerqui el suport de la mestra que no pas l'altre, que pot ser ha actuat d'aquesta manera per tal de cridar l'atenció. O, tal vegada, la mestra s'equivoca perquè no sap ben bé que ha passat i no investiga per saber-ho i per això se'n va primer al que plora, és a dir, actua en funció d'una creença. En aquest cas, penso que la mestra, primer de tot hauria de demanar als infants que és el que ha passat i a partir d'aquí actuar.

- Completa l’anàlisi fixant-te en els següents aspectes: creences, emocions, coneixements teòrics, vivències i rutines.

• Creences: el fet de plorar fa que l'infant rebi l'atenció més immediata, demanar perdó.
• Emocions: plorar, respecte, empatia, preocupació, benestar, tranquil, actitud defensiva.
• Coneixements teòrics: estudis de magisteri, treball sobre transmissió de valors, estratègies de respecte i empatia.
• Vivències: un nin se'n va plorant a la mestra perquè diu que l'altre li ha fet mal.
• Rutines: posar la bata, el joc lliure, els encarregats del dia, l'aproximació als alumnes.

- Tracta de pensar en situacions on has tingut o has observat una situació similar. Què vares fer tu o la mestra? Quines decisions vares prendre o va prendre la mestre?

Ara mateix jo no estic fent les pràctiques, però com que estic a un esplai, moltes vegades em trobo en aquests conflictes. Dissabte passat érem d'acampada i em vaig trobar amb una situació similar a dins una habitació, hi havia dues nines i un nin, i una nina plorava. El primer que vaig fer va ser demanar que havia passat. Cada un em va contar la seva versió, en realitat s'havien barallat per una tonteria però això va fer que el nin actués insultant a l'altra. El que vaig fer va ser parlar amb tots i els vaig dir que per aquestes coses no se barallen, que aquí s'hi ve a passar bé i que si arreglem les coses parlant anirà molt millor. Vaig veure que el nin no estava per escoltar, no em mirava als ulls i va decidir anar-se'n, jo el vaig seguir i li vaig dir que ara estava enfadat, però que pensés amb el que havia fet i en voler xerrar em cridés. No va tardar ni cinc minuts en venir-me a cercar, vaig parlar amb ell i va reconèixer el que havia fet, se'n va anar a l'habitació, va demanar perdó a la nina i van seguir jugant com si no hagués passat res.

- Pots plantejar altres alternatives? Quines?

Penso que les alternatives que es pensen al moment sempre són les mateixes perquè en aquell moment hauríem de reflexionar un poc sobre el que feim. Una de les coses que m'he fixat durant l'acampada és que els nins i les nines estan molt avesats a que l'adult els solucioni el problema, per això moltes vegades val més deixar-los fer i que siguin ells els que ho solucionin perquè sinó estan tot el temps cridant a l'adult i no ho saben fer per ells mateixos, per això crec que en molts de moments els hauríem de deixar sols i que per ells mateixos trobessin solucions, ja que els infants després d'enfadar-se, els costa poc tornar a jugar junts.

Competències treballades:

• Competència 1.2.: he reflexionat sobre la meva actuació professional i com crec que es podria millorar o cercar altres alternatives per tractar els enfrontaments amb els infants.
• Competència 2.6: a partir d'una experiència real, he argumentat el que vaig fer i perquè ho vaig fer d'aquella manera, ja que penso que en aquella situació vaig actuar de la millor manera que vaig poder i que millor va ser pels infants.