La interacció i l'ètica dels nens petits

He llegit la lectura de "La interacció i l'ètica dels nens petits" de Jytte Hare, Marianne Nielsen i Ulla Liberg, aquesta parla sobre un projecte que es du a terme a La Vuggestue (centre que acull infants de 0 a 3 anys) i que ens parla de diferents situacions reals on hi podem veure les distintes actituds tant dels mestres com dels infants.

Penso que és una lectura interessant i que a totes les escoles s'hauria de tenir en compte, ja que és important saber com es senten, com actuen els infants i com haurien d'actuar els adults.

Aquesta lectura, ens parla de l'etapa 0-3, de situacions reals que han passat a La Vuggestue. En aquesta etapa, els infants encara no parlen o no tenen un llenguatge molt desenvolupat, per això és molt important el llenguatge no verbal, ens hem de fixar amb les seves maneres d'actuar, la manera com s'expressen, els seus fets... i nosaltres, els adults, també els hem de fer transmetre els nostres sentiments i desitjos a través d'aquest llenguatge, per tal que hi hagi una millor comunicació. Crec que aquest punt és molt important i, a més, durant el documental el treballarem i m'ha cridat l'atenció perquè és un tema que no es sol tenir molt en compte però que durant el dia a dia l'emprem i hauríem de saber controlar alguns fets o gestos que segons la situació no són adequats.

Una altra de les coses que explica a la lectura és que és important aquesta observació dels infants i saber quan els adults han d'actuar, ja que moltes vegades, quan hi ha una baralla o un conflicte, no sabem que fer i a vegades no som conscients que els infants ho poden solucionar per ells mateixos, jo penso que hem de deixar que els nins i les nines ho solucionin i que si la cosa va més enllà, l'adult hi intervingui, però segur que els infants ho solucionen per ells mateixos.

El fet que l'adult reforci algunes actituds per part dels infants, fa que es sentin més reconeguts i això no es sol fer mai, per tant seria interessant que tots els moments del dia a l'escola reforcéssim més aquestes actituds i no només les coses que es fan malament, ja que moltes vegades tendim més a corregir les coses que no estan bé i no ens fixem amb les bones.

Finalment volia comentar aquest sentiment que tenen els infants, que nosaltres moltes vegades pensem que els és igual tot però realment els infants es preocupen pels altres i són empàtics, no els agrada veure als altres malament i intenten ajudar amb el que sigui, quan són petits, qualsevol gest cap als altres quan veuen un infant malament, els pareix bé i se'n alegren tot d'una, per tant, els adults també hem d'estar atents amb aquests fets i reforçar tant al que està trist com el que fa el gest d'empatia i d'ajudar a l'altre. D'aquesta manera els ajudarà a veure que el que fan està bé i a fer reflexions futures.

"Perquè els infants lluiten pels seus drets i pels drets dels altres infants, només cal que ens fixem en l'anar i venir quotidià". Jytte Hare, Marianne Nielsen i Ulla Liberg.

Competències treballades:

• Competència 1.2.: he reflexionat sobre els punts que més m'han interessat de la lectura i que penso que són bons per fer una bona actuació professional en el dia a dia dins l'aula.
• Competència 1.3.: he llegit la lectura per tal d'ampliar la meva pròpia formació, ja que penso que aquesta lectura és molt interessant i ajuda a l'adult a veure diferents punts i actituds que no has tingut mai en compte però que et fan reflexionar i pensar sobre la manera d'actuar davant els infants de la millor manera, sempre pensant que hi ha diferents punts de vista i hem de mirar més enllà del que veiem, no només actuar amb les nostres creences.

Conferència de Mercè Adrover

Bon dia a tothom!

El passat dijous, va venir a fer-nos una conferència na Mercè Adrover, mestra d'Educació Infantil des de fa 10 anys, aquesta, ara es troba a l'escoleta de Paguera.

Ella és una mestra que sempre ha treballat amb projectes de treball, ens va explicar com va evolucionar la seva manera de fer i entendre aquests projectes i com havia anat perfilant la seva metodologia. També ens va explicar alguns dels projectes que havia fet a l'aula amb els infants i ens va mostrar alguns vídeos, transcripcions i audicions sobre aquests.

• Les condicions/ característiques personals que la ponent evidencia i que són facilitadores de processos de canvi:

Com he dit anteriorment, na Mercè treballa per projectes de treball. Quan va començar a fer projectes, el que feia era treballar dins aquest tots els objectius i continguts del currículum i tenia una sola hora per treballar aquest projecte. Ella veia que els nins i les nines no s'engrescaven com ella volia, que no tenien interès.

A partir d'aquí, va fer un gran canvi:

- Va començar a transcriure totes les converses dels infants, ella diu que és a través de les seves converses quan te'n adones de quines són les coses que els interessen i cap allà on volen encaminar el projecte. Per tant, quan transcriu les converses, en treu conclusions i sap d'on pot començar a treballar.

- La comunicació dels projectes als pares: abans no els ho comunicava però va trobar necessari mostrar als pares tots els projectes que feien a través de fotografies, dibuixos, mapes conceptuals, exposicions, quadernets, power points, muntatges de vídeo, plafons... És important aquest punt, perquè és aquí quan els pares se'n adonen de tot el que han après els seus fills i les seves filles i, quines coses han treballat.

- Totes les preguntes que es feia abans, eren molt simplificades: és a dir, parteixes d'un interès, però tal vegada aquest et porta a altres, per això és important escoltar les converses dels infants i encaminar-ho cap allà on ells volen per tal que el projecte sigui motivador i hi hagi implicació per part de l'infant.

Un projecte de treball sempre comença per una pregunta, a partir d'aquí hi ha una investigació per tal de resoldre-la. Els nins i les nines fan hipòtesis del que saben i després hi ha la part científica d'investigació. Una vegada fet això, es fa un treball per comunicar el que saben i el que han après els infants.

Na Mercè, també va fer un gran canvi, el canvi d'aquesta part científica, a cercar alguna cosa més dels projectes. Mitjançant un exemple d'un projecte que ens va mostrar que era "si els núvols xoquen o no", Mercè se'n va adonar a través de les seves transcripcions, que realment els nins i les nines no els interessava aquest tema perquè ja en donaven resposta, sinó que, per ells, era més interessant la por i els trons. És per això que dóna tanta importància a les converses dels infants i quan les transcriu se'n adona de moltes de les coses que ella abans no havia vist.

Alguns dels consells que ens va donar a l'hora de realitzar projectes, són:

- Evitar preguntes que no generin un dubte real.

- Evitar respostes de SI i NO.

- Han de se propostes lligades a la seva vida real.

- Han de ser propostes productives i reproductives, és a dir, que no basta mirar-ho a l'ordenador.

- Hem de deixar que la pregunta vagi canviant i evolucionant, no ha de tenir una estructura tancada.

- De les diferents fonts d'informació, hem de seleccionar la que més ens interessa.

- S'han d'analitzar les converses.

- No totes les preguntes tenen resposta.

- És important informar a les famílies.

- Alguns aspectes importants:

• La programació.
• L'avaluació: participació, idees, capaços de mostrar-ho...)
• L'error i les preguntes sense resposta.
• L'estructura dels projectes.
• El temps i la durada.

Com a conclusió final, diria que no hi ha d'haver por de no treballar el currículum, perquè amb els projectes de treball es treballen moltes coses i, si no treballem una cosa amb el projecte, ho podem fer a través d'una altra àrea o durant altres moments.

Competències treballades:

• Competència 1.2.: ja que a través de la conferència me n'he adonat d'alguns aspectes de millora dels projectes de treball i que em serviran per un futur i per treballar millor aquesta metodologia.
• Competència 4.3.: penso que a través de les transcripcions i converses dels infants es poden treballar les coses que realment els interessen i cap on el podem encaminar.

Un blog educatiu

Molt bon dia a tothom!

M'ha costat molt trobar un blog educatiu que parlés d'experiències que passen a l'aula amb els infants, n'hi ha moltíssims però no era capaç de trobar les creences i les concepcions que la mestre explicava. A la fi n'he trobat un i, a més la part que he seleccionat m'ha cridat molt l'atenció. El blog que he elegit és: http://ferdemestres.blogspot.com.es/ i la part seleccionada és l'apartat de "Files si o files no?".

Aquesta mestra reflexiona sobre el fet de si hem de fer files a l'escola o no. Ella parla que sempre que els nins i les nines fan desplaçaments a l'aula ho fan realitzant una fila. Aquesta és una creença que explica la mestra perquè sempre ho ha vist així i no ha canviat la manera de fer-ho. Així i tot, explica que un dia anant pel carrer es va trobar una fila de nins i nines d'infantil i, aquest fet la va fer reflexionar.

Ella està d'acord en fer files, sobretot amb els infants d'infantil, ja que diu que estan més controlats. A l'hora de reflexionar, descriu els avantatges i els inconvenients de fer files o no. Explica que a la vida diària hem de saber fer files, ja que quan anem al supermercat, al cinema, als museus... hem de respectar aquesta fila, per això, la mestra reflexiona i parla que tal vegada seria millor treballar la coordinació, autocontrol i vivència de l'espai, treballar les classificacions o l'educació emocional mitjançant les files i no emprar les files en tot moment dins el centre i fomentar més l'autonomia, l'hàbit d'ordre i aprendre a anar dins l'escola.

Des del meu punt de vista, penso que aquesta mestra no s'havia posat mai a pensar si havia de fer files o no a l'escola, ja que penso que al seu centre sempre s'havia fet d'aquesta manera i ella ho va seguir fent. Però un dia se'n va adonar que tal vegada no estava tan bé fer-les o que no sempre s'havien de fer. Penso que aquesta creença que ella tenia, que fer la fila era la que permetia controlar millor els infants, tal vegada no era la millor pràctica. Per tant, crec que no es basa d'una teoria en concret ja que no ho havia reflexionat mai, així i tot, després de pensar-ho se'n ha adonat que aquestes no són útils si no les feim treballar per alguna cosa, que fer una fila a dins el centre suposa que els nins i les nines la facin però no saben després com actuar de manera autònoma.

Personalment, m'agrada més el fet de treballar la fila a través de la coordinació, l'educació emocional, les classificacions... ja que penso que tampoc és necessari que els nins i les nines sempre hagin de seguir un ordre, sobretot a dins l'aula, crec que tenir-los tan controlats no és millor que es sàpiguen desplaçar de manera autònoma dins l'espai, que sàpiguen anar en tranquil·litat i fora córrer, en silenci... és a dir, respectant les normes.

Tal vegada, el fet de sortir del centre, si són els més petits, anar en fila està més controlat, tampoc ho se ben bé perquè penso que és una situació difícil, però jo, personalment, penso que a dins el centre necessiten més llibertat i que aquesta manera de treballar la fila es pot fer mitjançant altres situacions, per exemple treballant el torn d'espera al pati, al menjador...

Competències treballades:

• Competència 1.3.: he visitat un blog d'una mestra d'infantil per tal de veure algunes de les seves creences a través de la seva experiència a l'aula, a més, ha estat un tema d'interès que m'ha fet reflexionar i pensar sobre aquest.
• Competència 2.2.: a través de les creences de la mestra del blog, he reflexionat sobre el que en penso i les he relacionat amb la pràctica del dia a dia a l'escola.

La meva concepció d'infant

No sé ben bé quines són les meves creences i concepcions sobre els infants, ja que penso que cada un d'ells és diferent dels altres i que no podem actuar amb tots de la mateixa manera.

Sempre he pensat que cada infant és especial, moltes vegades la gent parla que hi ha nins dolents però jo no penso així. Penso que un infant ha de ser autònom, s'ha de relacionar amb els altres, ha de ser lliure, ha de jugar, ha de ser feliç amb el que fa el dia a dia, una persona que gaudeixi de l'infància ja que és el moment més important de la vida i hem de deixar que els infants l'aprofitin al màxim, que és el que es mereixen.

Com bé he dit moltes vegades, estic a un esplai, allà conec cada un dels infants que venen i més o menys, sé com puc actuar amb ells, sé com els he de parlar... Crec que conèixer l'infant és molt important ja que moltes vegades intentem tractar-los a tots per igual i no ens funciona, perquè cada un és diferent, a un els agradarà fer una cosa i als altres no, un serà més sensible que l'altre, un  serà més nerviós que l'altre... i això ens ho trobarem el dia a dia a l'escola, per tant crec que és molt important saber el que hi ha darrera d'aquest infant i si és feliç.

Una de les creences que penso que hi ha darrera el que penso és que els nins i les nines són grans. Moltes vegades quan fan una cosa mal feta o que no ens agrada els deim que són grans i que això a la seva edat no es fa, jo moltes vegades ho dic, però no deixen de ser nins i nines i penso que això s'hauria de tenir en compte perquè els infants són infants i no els hem de llevar la seva infància.

No recordo molt bé les meves actuacions durant les pràctiques, però si sé que intentava actuar amb els infants de la millor manera, que les creences de la meva tutora es van enganxar un poc però tampoc penso que ella fes res malament, ja que vaig estar molt contenta d'ella. Ara que algunes vegades, a l'hora de solucionar conflictes, hagués pogut actuar de diferents maneres i parlar més amb els infants. Perquè penso que ara mateix tinc les idees més clares i ho aplic a la meva vida diària.

"Si l'infant és portador de teories, interpretacions, preguntes i és coprotagonista dels processos de construcció del seu coneixement, el verb més important que guia l'acció educativa ja no és parlar, explicar, transmetre, sinó escoltar". Carla Rinaldi.

Competències treballades:

• Competència 2.2.: ja que he identificat les meves pròpies creences sobre els infants, les he contrastat amb les pràctiques i amb la meva vida real.

El cas de na Susana

Durant la classe de la setmana passada, vam llegir el següent text:

1. Breve descripción del contexto o situación del aula1.

Me llamo Susana y soy ingeniero técnico. He trabajado como tal 12 años. Tengo dos hijos, uno de 3 y otro de 5 años. Hace dos años terminé los estudios de Magisterio y me incorporé a trabajar en un Aula escolar de P-3. Es martes, 15 de abril de 2012; 8:30 de la mañana. La situación se centra en la rutina de inicio de jornada (45 minutos): los niños/as se han puesto las batas y ya han pasado a jugar libremente, mientras yo, Susana, he anotado los encargos del día –lista comedor/incidencias comentadas por los padres. Me levanto y me acerco a los alumos/as.

2. Reconstrucción completa de la situación

Estoy paseando entre los alumnos, interesándome por lo que hacen y haciendo pequeños comentarios; no intervengo con fuerza, sino que me voy manteniendo a una cierta distancia. Mientras observo al grupo, uno de los niños – Marcos – se me acerca llorando mientras me dice que un compañero – Pablo – le ha hecho daño. En ese momento me acuerdo de un trabajo sobre transmisión de valores que realicé hace unos años en la Facultad y aplico una de las estrategias centradas en el respeto y empatía por el otro: en vez de regañar de entrada a Pablo, acojo a Marcos y me preocupo por él asegurándome de que Pablo se percate de la situación. Pongo la atención en “preocuparme” por el niño “agredido”, me aseguro que esté bien y lo tranquilizo. Después me dirijo a Pablo y hablamos sobre lo sucedido. Mientras yo hablaba con Marcos, Pablo ha ido pasando de una actitud defensiva a mirar a su compañero, de manera que me resulta fácil conducir la situación y hacer que Pablo pida perdón.

Després de fer-ne una lectura, la professora ens va fer reflexionar sobre algunes preguntes:

- Descriu quin és l’incident del cas. Què fa la mestra? Com ho valores?

L'incident és que un infant fa mal a un altra i se'n va a la mestra plorant. La mestra, en comptes de renyar a l'infant que ha pegat, es preocupa per l'altre infant. Després de pensar-ho una mica, he pensat que la mestra ha actuat d'aquesta manera perquè pot ser sap que el nin afectat cerqui el suport de la mestra que no pas l'altre, que pot ser ha actuat d'aquesta manera per tal de cridar l'atenció. O, tal vegada, la mestra s'equivoca perquè no sap ben bé que ha passat i no investiga per saber-ho i per això se'n va primer al que plora, és a dir, actua en funció d'una creença. En aquest cas, penso que la mestra, primer de tot hauria de demanar als infants que és el que ha passat i a partir d'aquí actuar.

- Completa l’anàlisi fixant-te en els següents aspectes: creences, emocions, coneixements teòrics, vivències i rutines.

• Creences: el fet de plorar fa que l'infant rebi l'atenció més immediata, demanar perdó.
• Emocions: plorar, respecte, empatia, preocupació, benestar, tranquil, actitud defensiva.
• Coneixements teòrics: estudis de magisteri, treball sobre transmissió de valors, estratègies de respecte i empatia.
• Vivències: un nin se'n va plorant a la mestra perquè diu que l'altre li ha fet mal.
• Rutines: posar la bata, el joc lliure, els encarregats del dia, l'aproximació als alumnes.

- Tracta de pensar en situacions on has tingut o has observat una situació similar. Què vares fer tu o la mestra? Quines decisions vares prendre o va prendre la mestre?

Ara mateix jo no estic fent les pràctiques, però com que estic a un esplai, moltes vegades em trobo en aquests conflictes. Dissabte passat érem d'acampada i em vaig trobar amb una situació similar a dins una habitació, hi havia dues nines i un nin, i una nina plorava. El primer que vaig fer va ser demanar que havia passat. Cada un em va contar la seva versió, en realitat s'havien barallat per una tonteria però això va fer que el nin actués insultant a l'altra. El que vaig fer va ser parlar amb tots i els vaig dir que per aquestes coses no se barallen, que aquí s'hi ve a passar bé i que si arreglem les coses parlant anirà molt millor. Vaig veure que el nin no estava per escoltar, no em mirava als ulls i va decidir anar-se'n, jo el vaig seguir i li vaig dir que ara estava enfadat, però que pensés amb el que havia fet i en voler xerrar em cridés. No va tardar ni cinc minuts en venir-me a cercar, vaig parlar amb ell i va reconèixer el que havia fet, se'n va anar a l'habitació, va demanar perdó a la nina i van seguir jugant com si no hagués passat res.

- Pots plantejar altres alternatives? Quines?

Penso que les alternatives que es pensen al moment sempre són les mateixes perquè en aquell moment hauríem de reflexionar un poc sobre el que feim. Una de les coses que m'he fixat durant l'acampada és que els nins i les nines estan molt avesats a que l'adult els solucioni el problema, per això moltes vegades val més deixar-los fer i que siguin ells els que ho solucionin perquè sinó estan tot el temps cridant a l'adult i no ho saben fer per ells mateixos, per això crec que en molts de moments els hauríem de deixar sols i que per ells mateixos trobessin solucions, ja que els infants després d'enfadar-se, els costa poc tornar a jugar junts.

Competències treballades:

• Competència 1.2.: he reflexionat sobre la meva actuació professional i com crec que es podria millorar o cercar altres alternatives per tractar els enfrontaments amb els infants.
• Competència 2.6: a partir d'una experiència real, he argumentat el que vaig fer i perquè ho vaig fer d'aquella manera, ja que penso que en aquella situació vaig actuar de la millor manera que vaig poder i que millor va ser pels infants.

Reflexió sobre el documental

• Com la feina del documental em pot ajudar a millorar les meves competències com a futur docent?

Des del meu punt de vista, penso que fer el documental em pot ajudar molt a millorar les meves competències ja que a partir de la recerca d'informació sobre el tema, em basaré en recursos existents i dades reals, reflexionaré sobre els elements que porten una bona actuació professional gràcies a la informació coneguda i amb l'anàlisi dels vídeos a l'escoleta, arribaré a conclusions gràcies a tot el que hauré après i amb l'estudi fet...

El fet de treballar en grup, això farà veure els punts forts i els punts dèbils de cada una, cada una aportarà coses diferents i aprendrem de les altres i això ens enfortirà com a futures docents. També contrastarem la informació que coneixem amb les gravacions fetes als infants i a les mestres, aprendrem dels errors perquè tal vegada pensem que un moviment és adequat per fer amb l'infant i no és així.

A més, el fet d'anar a un centre d'infantil a fer observacions, ens farà veure els errors i les coses que són positives per part de la mestra, elaborarem hipòtesis sobre les bones pràctiques...

En resum, després d'anar mirant les competències, crec que cada una d'elles es treballen a través del documental, per això estic ben segura que les acabarem d'adquirir a través d'aquesta activitat proposta per la mestra i que ens enriquirà molt com a futures docents.

Competències treballades:

• Competència 1.2.: he reflexionat sobre el que m'aportarà el documental i quines seran les competències que treballaré per fer-lo i que segur assoliré.
• Competència 2.3.: els meus objectius són aprendre i interioritzar totes les competències a través de la realització del documental.

El nostre esborrany del documental

Durant aquest semestre hem de realitzar un documental relacionat amb l'etapa 0-3 d'infantil. Aquest, s'ha de fer per grups i el meu grup està format per na Marga, na Neus, na Marina i jo.



A l'hora de pensar alguns temes ens va costar molt, ja que no sabíem ben bé la manera de com encaminar-ho. Els temes que vam parlar són:

- El material reciclat: veure com es treballa aquest material i com es crea.

- El pati: el seu espai i el seu material.

- El procés de com es fa una escoleta.

- El llenguatge corporal a l'escola.

Després de parlar-ne, vam decidir treballar el llenguatge corporal a l'escola perquè va ser el que més ens va motivar i és una de les coses que s'han de tenir molt present el dia a dia i no ho tenim en compte. Trobem important treballar aquest tema ja que tant la postura, com els gestos, com l'expressió facial ens volen dir moltes coses i creiem que la mestra ha d'actuar de manera càlida, sense fer gestos agressius i intentant transmetre el millor possible d'ella, però també trobem important el que l'infant ens vol expressar, ja que molts d'ells no parlen i han d'expressar el que s'entén a través d'altres llenguatges.

Tenim pensat fer una visita a una escoleta i gravar i enregistrar fotografies per després estudiar els moviments, gestos... tant de la mestra com dels infants.

Els recursos materials que emprarem són:

- Amb la recerca del tema: internet, llibres, documents...

- Una càmera de vídeo.

- Una càmera de fotografies.

- Autorització pares de l'enregistrament d'imatges.

El recursos humans que emprarem:

- Informació a través d'experts, estudiants...

- Visita a una escoleta: educadores i infants.

Número de sessions:

- Organització: dues sessions.

- Recerca d'informació: dues sessions.

- Visita a l'escoleta: dues sessions.

- Quedada amb experts: una sessió.

- Estudi i anàlisi de les imatges: tres sessions.

- Les nostres gravacions: dues sessions.

- Muntatge documental: cinc sessions.

En total, tenim previst fer 17 sessions.

Calendari:

- 13 de març: pluja d'idees i elecció dels membres del grup.

- 20 de març: esborrany del tema i contacte amb l'escoleta.

- 25 de març: recerca d'informació.

- 27 de març: organització de la recerca.

- 1 d'abril: quedada amb expert o estudiant.

- 3 d'abril: les nostres gravacions pel muntatge.

- 7 d'abril: primera visita a l'escoleta, autorització pares.

- 10 d'abril: segona visita a l'escoleta: gravació.

- 14 d'abril: les nostres gravacions pel muntatge.

- 28 d'abril: estudi i anàlisi de les imatges.

- 2 de maig: estudi i anàlisi de les imatges.

- 5 de maig: estudi i anàlisi de les imatges.

- 8 de maig: muntatge del documental.

- 9 de maig: muntatge del documental.

- 12 de maig: muntatge del documental.

- 13 de maig: muntatge del documental.

- 14 de maig: acabada del muntatge del documental.

Aquest és el nostre esborrany sobre el documental, s'ha de tenir en compte que sobretot amb l'horari serem molt flexibles, ja que no tot ens sortirà com nosaltres volem i no sabem encara ben bé quin dia anirem a visitar l'escoleta i farem la quedada amb algun expert. Creiem que el tema que estudiem és molt bo, ja que no tenim la informació suficient i a la vegada tenim ganes i il·lusió per fer-lo.

Esperem que ens surti com esperem i que aprenguem molt d'ell!!

Competències treballades:

• Competència 1.2.: penso que treballant aquest tema, el llenguatge corporal, ens ajudarà millor a com actuar com a professional i a millorar i conèixer els moviments que són adequats tan per tractar amb infants, com amb els adults. Penso que és un tema que ajuda molt a millorar la tasca professional.
• Competència 2.3.: el meu objectiu, a més de realitzar un bon documental, és saber i conèixer tot el possible sobre la importància del llenguatge corporal i que la gent en sigui conscient de la seva importància.
• Competència 2.6.: el fet de triar aquest tema és perquè ens motiva i el trobem interessant, ja que no es treballa i hi ha moltes coses de les que no coneixem que tal vegada no són l'actuació més apropiada.

DAFO de l'etapa 0-3 anys

Bon dia a tothom!

A la classe anterior, la professora ens va ensenyar que era un DAFO i com es duia a terme. Un DAFO, és un tipus d'estratègia que ens mostra diferents eines necessàries per preparar i elaborar el pla que es necessita per veure quin és el present o quin serà el futur del que volem avaluar, per exemple d'una empresa.

L'estructura del DAFO d'un centre, consisteix en quatre parts:

- Debilitats: són les internes al centre.

- Amenaces: són externes al centre.

- Fortaleses: són internes.

- Oportunitats: es basa amb l'entorn.

Per posar en pràctica un DAFO, vam realitzar, per grups, el de l'etapa 0-3 anys. Aquest va ser el nostre:

DEBILITATS - Assistencialitat: major presència d'escoletes amb caràcter assistencial. - Funcionament mitjançant fitxes. - Ritme accelerat durant tot el dia (no respectar el ritme de l'infant). - Espai i materials no adequats.	AMENACES - Sou dels treballadors. - Ràtios elevades. - Manca d'escoletes públiques. - Tasca de docent poc valorada.
FORTALESES  - Treball per projectes. - Treball per ambients i racons. - Treball amb parella educativa. - Nova visió de l'infant positiva.	OPORTUNITATS - Entorn adequat (relacionat amb el medi ambient). - Bona infraestructura de l'edifici.

Una vegada fet, el vam posar en comú amb tota la classe i en vam realitzar un entre el que tots i totes havíem posat. D'aquesta manera, ens va quedar així:

DEBILITATS - Feina no remunerada. - Material molt estructurat. - Assistencialitat. - Horari rígid.	AMENACES - Ràtios elevades. - Sou dels treballadors. - Lleis educatives (legislació). - Cost. - Valoració educació infantil. - Atenció primerenca.
FORTALESES  - Material no estructurat. - Menys assistencialitat. - Formació docents. - Extraescolars. - Parella educativa. - Aules comunicades. - Gratuïtat.	OPORTUNITATS - Gratuïtat. - Atenció primerenca. - Metodologies variades. - Demanda. - TIC a les aules.

Com heu pogut comprovar, hi ha molts dels punts que estan un pic a un lloc i un pic a un altre, o dos a dos llocs distints. Això depèn des del punt de vista on tu ho miris o creguis, ja que per exemple les ràtios elevades dependran de si parlem d'una escola pública o privada, ja que si és privada serà una debilitat i si és pública una amenaça, degut a que l'escola no hi pot fer res, és externa al centre.

Comentar que no coneixia el concepte DAFO i ara que l'hem posat en pràctica i sé com es duu a terme, em resulta molt útil, no només per dur-lo a la pràctica a un centre, sinó a moltes coses més. D'aquesta manera ho pots comparar amb altres i pots mirar quin és el present del que esteim valorant i que podríem millorar nosaltres i que és el que podríem fer perquè les ajudes externes fossin millors.

Això és tot per avui! Que passeu un molt bon diumenge!!

Competències treballades:

• Competència 1.2.: el fet de fer el DAFO m'ha fet pensar molt i reflexionar de quina manera actuen els professionals per tal de situar-los al lloc corresponent, i penso que cada vegada està més preparat però encara no està tan valorat com hauria de ser.
• Competència 1.4.: durant la realització de la pràctica te'n adones de moltes coses i és que de l'etapa 0-3 es poden millorar molts d'aspectes que no es tenen en compte i que sobretot són externs. Tal com he dit a la competència anterior, m'ha fet reflexionar sobre els progressos que s'han de fer per millorar aquesta etapa i valorar-la cada vegada més ja que és la més important.
• Competència 2.1.: gràcies a aquesta pràctica te'n adones de quins són els teus punts forts i dèbils, en quins tu mateix pots millorar i en quins has de canviar. Aquesta pràctica també fa reflexionar de quina manera veus tu l'educació de com està ara, avui en dia.

Finestra del canvi organitzacional

Bon diumenge a tothom!!

Com bé vaig parlar ahir, na Jana ens va venir a fer una conferència. Després d'aquesta, les professores de l'assignatura de Reflexió i Innovació Educativa ens van fer fer dues activitats, les quals eren:

1. Primera consigna:

- Pensa amb un canvi a la vostra organització (família, escola, associació...) que no va anar bé i que és el que el va fer fracassar.

- Pensa amb un canvi a la teva organització que va anar bé i que és el que va funcionar.

2. Segona consigna: enumerar qualitats:

- Pensa en una persona que hagi influït positivament en la teva vida.

- Pensa en una persona amb qui te sents incòmode.

- Pensa en una persona consentidora.

- Pensa en una persona a qui no has importat gens.

Després de pensar aquestes consignes, ens van presentar un quadre on havíem de situar cada persona al seu lloc:

- CONTRA (escàs compromís personal).

- AMB (alt compromís dels participants).

- NO (evitació/resistència al canvi).

- PER A (baix aprofitament dels recursos).

Fer aquesta activitat em va costar bastant perquè, encara que fos per a mi, no sabia ben bé quines persones posar i on col·locar-les. Actualment estic a tres associacions del meu poble i, en molts de casos, ens ha passat que degut a la falta d'organització, les coses no ens han anat bé o com haurien d'anar. Penso que és difícil arribar a un consens amb totes les persones que hi formen part, ja que els caràcters de les persones són molt diferents.

 Puc dir, que a una de les associacions que estic ara mateix, les coses no funcionen o no van com toquen per la falta de comunicació, perquè tothom vol fer el que ell sent i no saben escoltar les altres opinions, penso que és molt difícil canviar això, ja que els caràcters són molt forts i hi ha molta gent que només creu en les seves aportacions. La conferència de na Jana m'ha fet pensar molt amb aquest cas i si ella ho ha aconseguit, ara mateix tinc més ganes de seguir endavant, perquè sé que si la gent se'n adona que treballant junts i amb les aportacions de tots surt molt millor, les relacions entre nosaltres encara ho seran més i penso que és imprescindible. Una de les coses que em va cridar l'atenció és de la manera com l'equip docent de na Jana arribava a un consens, justificant les propostes que cada un proposava per intentar convèncer a l'altre gent. Això és el que proposaré a partir d'ara, perquè penso que és la millor manera que la gent accepti les propostes dels altres i les escolti. Queda molt de treball per fer, però espero que aquest any sigui molt millor i l'associació tiri endavant!!

Salutacions.

Competències treballades:

• Competència 1.1.: a l'hora de resoldre l'activitat m'he basat en fets reals, en dades que jo conec i avui en dia estic vivint.
• Competència 2.7.: a través d'aquesta tasca te'n adones dels errors dels altres i dels teus, per això et fan reflexionar en la manera d'encaminar el que proposem a un altre camí per tal de realitzar la tasca a gust i de la millor manera possible.
• Competència 4.3.: amb aquesta tasca he reflexionat del perquè passa un fet concret i perquè no funciona i quines coses es poden fer per millorar.

Conferència Jana Suau

Bon dia amics i amigues!

Dijous passat va venir a la UIB na Jana Suau a fer-nos una conferència. Na Jana ha estudiat magisteri d'educació física de primària i és la directora de l'escoleta de Sencelles "Els Molins". Ella, es va començar a interessar per educació infantil a través d'un projecte.

Durant la conferència ens va parlar de com era el funcionament de l'escoleta. De l'experiència que ens va explicar, aquí us deixo un llistat d'indicadors que evidencien que és una pràctica de qualitat:

 

- Un projecte és un procés, és a dir, està en marxa dia a dia.

- L'equip educatiu és molt important per dur a terme la pràctica.

- L'equip educatiu forma una cooperativa, és a dir, prenen les decisions en consens, justifiquen les coses i per aquest motiu l'objectiu és molt més ferm.

- Cada docent té les seves idees, uns més bones i altres dolentes, però arriben a un acord per anar per les mateixes línies pedagògiques. Tots van pel mateix camí però cada un al seu ritme, a la mateixa línia.

- Es treballa per ambients.

- Fan reunions setmanals, revisen el que fan dia a dia i reflexionen el perquè de les coses.

- Tenen una actitud oberta, compromesa i col·laboradora amb l'equip.

- Es fan treballs personals a les reunions de l'equip.

- Un altre projecte que duen a terme són les reflexions pedagògiques, és a dir, passen per la pedagoga per treballar i compartir les seves vivències i experiències.

- Fan dinàmiques, per tal de posar-se a la pell de l'infant, experimenten el que veuen els seus nins i les seves nines.

- Van tenir l'experiència de fer sessions durant dos anys amb l'especialista Rosa Vidiella cada divendres, per tal que una persona experta, observant des de fora, els pogués dir quins eren els seus errors i quines coses mancaven o no.

- Moltes vegades fan gravacions a l'aula per discutir a les reunions.

Els seus referents són:

- Loris Malaguzzi: el tenen en compte amb aquest ambient casolà i familiar.

- Emmi Pikler: respecte i sensibilitat cap a l'autonomia, els moviments de l'etapa dels nadons.

- Mauricio i Rebeca Wild: etapes del desenvolupament.

- Montessori, Waldorf...: amb els seus materials.

- Altres experiències d'escoles infantils.

Les coses més importants de la pràctica diària a l'escola:

- Acompanyament de l'adult.

- Entorn relaxat.

- Context de l'infant, ja que no tots els infants són iguals.

S'ha de dir que és coneix a l'infant com un nin autònom, l'adult com acompanyant i com he dit abans, es treballa per ambients d'aprenentatge, és a dir, obrin les portes de l'escola perquè els nins puguin tenir més autonomia.

Els ambients d'aprenentatge:

- Els infants són protagonistes del seu aprenentatge.

- Les mestres són observadores i no han d'intervenir tant. Cada una està situada a un ambient asseguda a una cadira per veure tot l'espai i només interactuen amb l'infant quan ell ho demana.

- El material és no estructurat, natural, reciclat i pensat per tal que l'infant pugui explotar la seva imaginació.

- Els ambients es fan tres pics per setmana.

- Hi ha diferents ambients:

• Ambient de construccions: col·loquen el material que els incita cap a uns aprenentatges. Els infants de 0-3 anys quan ho veuen, el primer que fan és tomar-ho, però després ho tornen organitzar entre ells com volen.
• Ambient de cuina: no l'empren com a joc simbòlic sinó com un escenari agradable.
• Ambient a les fosques: hi ha objectes lluminosos, una taula de llum...
• Ambient de moviment: que els infants puguin pujar i baixar lliurement a l'espai.
• Aula dels nadons: no la deixen de banda, prioritzen les seves necessitats bàsiques i és una aula amb constant canvi. S'observen les necessitats dels infants i hi ha diferents zones: el mirall, una zona més tova per voltejar, una zona per començar a caminar, una de motricitat fina, una zona de descans... També tenen una barrera per si volen sortir.
• L'espai exterior no l'empren com a pati, sinó com espai integral, surten fora de l'escola a veure el municipi, ja que d'allà s'aprenen moltes coses. Es va fer un projecte sobre els espais exteriors i per això tenen un material molt pensat per jugar.

- En els ambients de 0-3 anys, també es tenen en compte als nadons, ells hi van quan poden. Empren els mateixos ambients que els altres però a cada un d'ells hi ha material que crida més l'atenció als més petits i d'altre que crida més l'atenció als més grans.

- Tenen una rutina marcada però deixen temps per fer les coses i si alguna cosa no s'ha de fer no es fa. Un moment molt important és l'hora de menjar, els infants coneixen la cuinera i poden veure i parlar amb ells, paren la taula i es deixa temps per poder menjar. L'hora de dormir es fa de la mateixa manera, els infants que tenen son van a dormir i els que no, van a jugar.

- Es té molt en compte a la família, ja que és una escola oberta i molt transparent, això fa que transmeti confiança. Els dimecres tenen un moment d'espais familiars on la família porta l'infant i parla amb altres famílies. També es fan activitats puntuals amb elles.

- Les mestres passen de cicle amb els seus infants, això es va plantejar d'aquesta manera perquè van mirar els pros i contres i van trobar que aquesta forma era la millor perquè la tutora coneixia més les famílies.

- Una cosa important que ha remarcat na Jana és que hem de saber posar límits, que no és una cosa fàcil però que l'infant ho ha de tenir clar.

Voldria comentar que la conferència m'ha agradat molt i que l'he trobada molt interessant. M'ha sorprès molt que a Sencelles hi hagués una escoleta amb aquestes idees ja que pareix que aquestes escoles estan molt enfora i es veu que a Mallorca també n'hi ha que mereixen la pena i amb gent molt qualificada. El que més m'ha sorprès és la manera com na Jana va poder fer canviar les idees a tot l'equip docent, l'esforç que hi ha posat i les ganes de fer-ho, es veu que tot l'equip està molt content ja que l'escola funciona, i es fa un treball important amb infant-família-escola.

Una altra de les coses que voldria comentar és saber el perquè de les coses, perquè feim les coses d'una manera i no d'una altra, el moment de reflexionar i revisar el que hem fet, si ho podríem millorar, si hi ha errors, conèixer els nostres errors... crec que no és una tasca fàcil però en aquesta escola ho treballen molt bé i crec que és essencial fer-ho dia a dia. Aquest treball personal, el fet de posar-te a la pell dels infants ho trobo molt important i m'ha fet reflexionar molt perquè crec que és la millor manera de saber si la teva manera d'actuar és la correcta o no.

"Provar d'ensenyar a un infant alguna cosa que pot aprendre per ell mateix, no és tan sols inútil sinó també perjudicial". Emmi Pikler. 

Competències treballades:

• Competència 2.4.: mitjançant la conferència de na Jana, em venen moltes coses al cap que podria millorar com a futura mestra en la posada en pràctica a un centre, m'ha fet reflexionar molt la manera de fer millorar un centre i fer que tota la gent que treballi allà mateix segueixi la millor línia educativa possible.
• Competència 3.1.: durant la conferència i ara recordant-la, em venen moltes preguntes de com posar en pràctica la manera de treballar de com ens ha explicat na Jana, ja que crec que fa una molt bona tasca.
• Competència 3.2.: el fet que na Jana ens hagi vingut a parlar sobre el seu centre i la manera de treballar, em fa reflexionar molt sobre com dur-ho a terme i posar-ho en pràctica ja que crec que no és una tasca fàcil i que s'ha d'introduir i millorant de manera progressiva.

Competències docents

Molt bon dia a totes i tots!!

Avui he omplert la graella de les competències docents elaborada per Carmela Cortés i Mari Paz Eizmendi bassada en la referència de PERRENOUD i MARCHESI. Aquesta plantilla penso que et fa reflexionar molt sobre quines competències tens adquirides i quines no. En el grau d’adquisició gairebé no he posat cap 5 perquè penso que per saber ben bé si la tens adquirida o no, ho saps a través de la pràctica i ara mateix jo no en faig, per tant penso que és difícil contestar si la tinc del tot adquirida i crec que és necessita molt de treball per adquirir-les ja que són moltes i per fer-ho realment bé les has d’aconseguir amb un alt grau i no quedar-te amb el mínim, també penso que en el dia a dia es van millorant i es van aprenent cada vegada més si és el que tu pretens i et proposes com a objectiu. També voldria remarcar que a la graella de priorització posaria una nota de 10 a cada una, però per no fer-ho les he puntuat com a mi m’han paregut més importants, penso que s’hauria d’adquirir el màxim grau i s’haurien de prioritzar totes les competències ja que quan les vaig llegint, totes em semblen importants.

Aquí teniu la meva graella omplerta!!

 

 

Que passeu molt bon dia!!!!

 

 

 

 

Competències treballades:

• Competència 1.1.: per tal de millorar les meves competències i conèixer més sobre aquestes, he omplert la taula anterior.
• Competència 2.3.: he realitzat aquesta taula per tal d'aconseguir un dels meus objectius que són adquirir el màxim de competències possibles.
• Competència 4.2.: per tal de dur a terme la taula, he comparat algunes pràctiques, ja que penso que és difícil puntuar una competència perquè en algunes pràctiques seràs més competent que d'altres.