Avaluació del què he aprés durant l'assignatura

 Bon dia a tothom!!!

Ahir va ser la nostra darrera classe de l'assignatura de Reflexió i Innovació Educativa, ara només ens queda fer l'examen!!!! 

Una de les coses que vam fer a principi de curs va ser, escriure a un paper un compromís i una línia vermella que no traspassaria mai.

El meu compromís va ser: "Aprendre a escoltar els infant, posar-me al seu lloc".

La meva línia vermella va ser: "No faltar el respecte ni als infants ni als adults".

Penso que les meves companyes que han fet pràctiques han pogut veure més si ho complien o no, ja que jo no he tractat tant amb infants com elles. Tal vegada ho puc relacionar amb els nins i nines de l'esplai on jo hi estic de monitora. Penso que el meu compromís, el faig sovint però que moltes vegades et despistes o vas apurada i no escoltes als nins i les nines, crec que és molt important saber la seva opinió i per tant, he de seguir treballant amb això, ja que algunes vegades això no passa.

Amb la meva línia vermella crec que ara mateix la canviaria perquè ara que la llegesc la trob un poc enfora de traspassar-la. Però bé, segons el punt en que ho enfoquis, ja que una estirada a un infant o contestar malament a un adult pot ser una falta de respecte. Crec que sempre he intentat que tan adults com infants es sentin el millor possible amb jo, però a vegades i que es vera que alguna cosa s'escapa i he de ser capaç de corregir-ho.

Una de les coses que hem proposaria ara mateix és de no cridar, perquè moltes vegades no m'en adono i envers de dir les coses parlant les dic cridant i crec que això també es contagia, perquè, per exemple a l'esplai moltes vegades tant els infants com nosaltres arreglam les coses amb un crit i crec que no és la millor manera perquè ni ells ni nosaltres passam gust durant aquesta estona, penso que amb això hi hauria de fer un poc més de feina i si veig que els infants fan molt de trui parlar-ne més fluix o canviar d'estratègia fins al moment que vegi que funciona.

Durant aquesta assignatura he aprés moltes coses, a part de saber fer un blog, he aprés a escriure en ell, a pensar i a reflexionar sobre el que hem fet a classe i sobretot de com ho puc dur a terme a la vida diària. Amb el documental també he après molt, he aprés a treballar en grup, que per cert ha anat molt bé i estic molt contenta, he aprés la definició del llenguatge corporal i la importància que té treballar-lo en el dia a dia, ja que hi ha moltes coses que feim i tal vegada, aquestes s'haurien de corregir. 

Sobretot m'han agradat molt les conferències, perquè de cada una he après un poc d'elles, quan agafava els apunts me'n adonava d'algunes coses que no havia pensat mai i que realment eren importants i llavors a l'hora de fer el comentari al blog, encara en reflexionava més i em feia pensar com jo ho faria a una escoleta, me'n adonava d'alguns dels meus errors...

Una de les coses que canviaria de l'assignatura és que les pràctiques s'haguessin de fer juntament amb aquestes, perquè moltes vegades, a l'hora de fer una activitat no li veia cap sentit fer-ho si no feia les pràctiques i ho podia dur a terme. Ara mateix, m'hagués agradat fer les pràctiques perquè crec que hagués après un poc més de l'assignatura, ara que espero que em serveixin per l'any que ve.

El primer dia de classe, na Carme ens va ensenyar el ninonet el primer dia de classe, jo hem vaig col·locar al ninonet número 6 i hem vaig proposar arribar al ninonet número 8. Ara mateix penso que hi he arribat i estic molt satisfeta de tota la tasca durant l'assignatura, estic molt contenta del meu blog i del documental que vaig fer amb les meves companyes, s'ha de dir que malgrat costi fer aquestes tasques, quan les tens fetes, et sents molt millor i quan ho tornes mirar estàs orgullosa de tot el que has estat capaç de fer, que tal vegada abans de fer-ho no m'ho esperava de jo. Per tal, puc dir ben contenta que he arribat al ninonet número 8, que els meus objectius es van aconseguint i que les competències les he anat millorant i adquirint durant el curs. Estic molt contenta i espero seguir així.

De les competències cal dir que crec que he millorat molt durant l'assignatura, ja que, com heu pogut comprovar les he anat treballant i al blog ha quedat reflectit. Al principi de curs no pensava mai que pogués treballar tantes competències però a poc a poc he anat vegent que cada dia els he anat treballant, algunes més que d'altres i que estic orgullosa d'haver-ho aconseguit. Realment durant l'assignatura no me n'he adonat quasi de quines he treballat i quines no, però ara que les mir i les revis me'n adon que si que les he treballat i penso que he aconseguit la majoria de competències, que era el meu objectiu durant l'assignatura.

Com bé he dit abans, tal vegada fent les pràctiques me'n hagués adonat més compte d'aquest procés i ho hagués pogut comprovar millor a la pràctica.

Per acabar, us deixo un vídeo que em va agradar molt i que na Carme ens va posar a classe. Aquest vídeo el mostro perquè reflexioneu un poc de la importància que té viure la infància i que els infants són infants i no em de voler que facin de persones majors.

Que passeu un feliç dia!!!!! Fins un altre!!!!

Competències treballades:

• Competència 1.4.: a partir de tot el que he fet durant l'assignatura, he arribat a la conclusió que realment he aprés més del que pensava.
• Competència 2.1.: he identificat quins han estat els meus punts febles i quins hauria de millorar i de quina manera.
• Competència 2.4.: amb tot el que he fet durant l'assignatura m'he qüestionat quines han estat les coses que he aprés, quines coses m'han fet reflexionar més, quin ha estat el meu procés d'aprenentatge...
• Competència 2.7.:he reflexionat sobre alguns dels meus errors i sé que he de pensar algunes estratègies per canviar els meus errors, eliminar-los i cercar estratègies millors que realment funcionin.

Indicadors de bones pràctiques a l'Escola de Son Ferrer

Bon dia a tothom!

Ahir, ens va venir a fer una conferència n'Albert, mestre d'educació infantil i cap d'estudis de l'Escola Son Ferrer.

Ens va explicar que van fer un gran canvi en la seva metodologia, principalment per dos motius: perquè no estaven contents amb el que feien i perquè les famílies no participaven.

Per això, ens va parlar que la INCLUSIÓ és la millor arma que hi ha i ells la treballen en tot moment, ja que tots els nins i les nines tenen les mateixes oportunitats d'aprenentatge i els ofereixen moltes alternatives perquè puguin aprendre.

Van fer alguns seminaris per treballar les competències i un de formació de centre, on es van adonar de la importància de l'APRENENTATGE COOPERATIU. Aquest, ha permès cohesionar el punt de vista de les famílies, alumnes i mestres. I es basa en tres parts diferents: la cohesió, aprendre a cooperar i cooperar per aprendre.

D'aquí sorgeixen "els amics especials", on cada infant té un amic especial durant tota una setmana i seuen junts a classe i comparteixen molts de moments de la vida a l'aula.

Els infants de 5 anys, fan dinàmiques cooperatives en petit grup. Una activitat es diu "1,2,4", aquesta consisteix en que primer es fa una feina individual, després aquesta es completa per parelles i finalment és acabada amb grups de quatre. D'aquesta manera tots els infants col·laboren, aprenen a treballar en petit grup i a més, aprenen dels seus companys.

Albert, també ens va comentar que duen a terme una activitat anomenada "Aules germanes". Aquesta es du a terme el principi de curs amb una aula dels més petits juntament amb una de més grans, d'aquesta manera petits i grans comparteixen moments fent feines programades o pactades. Aquí es genera un clima d'ajuda mútua on els grans tornen petits i els petits tornen més grans.

També comentar que a Son Ferrer tenen molt en compte les famílies, ja que són la clau de l'èxit i tenen un projecte anomenat Escola competent-famílies competents, on les famílies voluntàries fan una reunió mensual on fan un monogràfic sobre un tema concret i els mestres els donen un calendari perquè treballin a casa amb els seus fills les competències partint de la quotidianitat. 

Finalment comentar que darrera tot això es fa un treball en xarxa i una innovació pedagògica.

Cal dir que a l'Escola Son Ferrer és un gran exemple de superació i es veu que els mestres d'allà fan una molt bona feina pensant sempre amb els infants i amb les famílies. No empren llibres de text i els infants aprenen de manera lúdica i cooperativa. A més, aquesta inclusió fa que tots els infants tenguin les mateixes oportunitats d'aprendre i penso que això és molt important. 

Em va agradar molt la conferència i la manera de treballar a l'escola, penso que és un gran exemple i moltes de les escoles haurien de fer un replantejament de si la seva metodologia és la millor (o més còmode pels mestres) o si aquesta necessita un gran canvi on els infants, mestres i famílies treballin de manera conjunta i en vegin uns resultats positius.

Després de parlar un poc de la conferència, cal dir que la tasca d'avui consisteix en veure, de tot el que ens va parlar n'Albert, quins són els indicadors de bona pràctica elaborats a classe que l'Escola compleix i quins no.

Els següents indicadors de bones pràctiques són:

•          Interrelació d’àrees, àmbits. Aprenentatge integral.
•          Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés.
•          Temps i espais per a la reflexió (tant per les famílies com també d'assemblees a classe i claustres pedagògics).
•          Alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge.
•          Implicació i compromís educatiu.
•          Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa.
•       Capacitat d’autocrítica (autocrítica transformada en propostes de millora).
•          Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent.
•          Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts.
•          Fomentar la motivació de l’alumnat.
•          Potenciar l’autonomia de l’alumnat (amb l'activitat 1,2,4).
•          Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.
•          Centre contextualitzat i vinculat amb l’entorn. Escola oberta a l’entorn (els alumnes es relacionen amb el barri, l'alumne surt al carrer a millorar, participar i actuar al context).
•          Treball cooperatiu dels mestres.
•          Treball cooperatiu amb les famílies (algunes dinàmiques).
•          Fomentar el treball cooperatiu entre l’alumnat (per parelles, amics especials, 1,2,4).
•          Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant (amb les aules germanes).
•          Avaluació formativa i continuada.
•          Bon clima d’aula: segur, relaxat, de confiança, respecte.
•          Escolta i mirada activa cap a l’alumnat.
•          Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.
•          Formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica.
•          Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió.
•          Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi.
•          Vincles afectius i positius amb l’alumnat.
•          Fonamentació teòrica al darrera.
•          Consens entre la comunitat educativa.
•          Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació.
•          Conèixer i participar de la identitat i organització del centre.
•          Parteixen d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa.
•          El procés de canvi té importància.
•          Ha de ser documentada.
•          Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat.
•          Autoavaluació del professorat i de la seva pràctica educativa. Autocrítica transformada en propostes de millora.
•      Dissenys educatius reptadors, fonamentats i atractius.

     Cal dir que després de llegir els ítems, penso que l'Escola de Son Ferrer els treballa pràcticament tots. I que amb tot el que ens va contar n'Albert penso que estan tots treballats. Per això, penso que és una bona pràctica educativa, perquè compleix la majoria dels ítems i els canvis que fan cada vegada van a més.

    Penso que n'Albert és un gran exemple de mestre i que la feina que estan duent a terme en aquesta escola és molt gratificant tant pels que hi fan feina, com les famílies i sobretot pels nins i les nines. 

     Competències treballades:

•     Competència 1.2.: he reflexionat sobre tot el que ens va explicar n'Albert i crec que la feina que fa és molt bona i que tothom hauria de pensar com ell.
•     Competència 1.4.: després d'aquesta conferència, he arribat a la conclusió que no és impossible canviar de metodologia i que amb l'ajuda de tos és possible, per tant, com a futures mestres, hem d'engrescar als altres amb idees noves i atractives per tal que vegin que els resultats milloren amb el temps.
•     Competència 4.2:  després d'analitzar els ítems de les bones pràctiques, he arribat a la conclusió que a l'Escola de Son Ferrer fan molt bona feina i que pràcticament totes o totes, es compleixen.

La innovació docent

Molt bon dia a tothom!!

Ahir, a l'aula, vam parlar sobre la innovació docent, per això, avui us explicaré un poc què és i quines són les seves característiques i entrebancs.

- Què és una innovació docent?

Qualsevol innovació parteix d’un passat, pretén una millora de la realitat actual, per projectar-la cap al futur. Introdueix novetats que provoquen canvis. Per tant, innovació s’entén com un procés dinàmic i obert, de caràcter multidimensional i complex, inserit en una realitat sociocultural i humana que busca el creixement personal, institucional i social, per a la qual cosa requereix estratègies de participació i col·laboració.

La innovació ha de permetre obtenir el mateix resultat que s’obtenia sense innovació però emprant menys esforç o bé amb el mateix esforç, millorar el resultat.

Com bé en va parlar na Carme a classe, moltes vegades ens pensem que utilitzant les noves tecnologies esteim innovant, però no ens adonem que esteim fent el mateix que abans. Per tant, hem de ser molts conscients amb aquesta innovació i saber el que volem aconseguir amb aquest canvi. Una altre de les excuses que posem molt a l'hora d'innovar, és la manca de doblers. Això no és una excusa, està clar que els doblers són importants però aquesta innovació depèn de la persona i si la idea és bona i sap com enllestir-la, segur que funcionarà.

- Etapes del procés d'innovació:

1. Descongelar: fer perdre força a les velles actituds, valors o comportaments.

2. Canviar: desenvolupament de nous valors, actituds o comportaments.

3. Recongelar: estabilitzar el canvi mitjançant mesures normatives, culturals o d'estructura organitzativa.

- Fases de la innovació:

La innovació passa per tres fases: la iniciació, la implementació i la institucionalització. Tota innovació ha de tenir sempre uns resultats que han de tenir capacitat organitzativa i han de promoure l'aprenentatge de l'estudiant.

- Tipus d'innovació:

1. Innovacions internes: originades i promogudes des de dins de les institucions.

2. Innovacions externes: promogudes per instàncies més o manco externes: administració

- Forma de treball:

1. Innovació planificada: seguim un pla preestablert.

2. Innovació evolutiva: desenvolupem la innovació segons anem aprenent.

Moltes de les innovacions, sorgeixen d'algun problema.

- Obstacles i resistències:

1. Dels individus: resistència a allò desconegut, enfrontar-nos a una situació.

2. Dels grups: mantenir seguretat i identitat de grup, por a perdre l'estatus, relacions interpersonals, inestabilitat de l'equip, manca de liderat o liderat inadequat.

3. Del procés: anar a contrarellotge, objectius que no estan clars, no hi ha avaluació de procés, desconnexió de la teoria i la pràctica.

4. Del sistema educatiu: aïllament, manca de recolzament institucional, normativa inflexiva.

5. Del sistema social: crisi de valors, crisi econòmica, tradicionalisme.

Amb el que he comentat fins ara, volia concloure aquest text dient que som nosaltres els responsables de crear aquesta innovació i hem de ser nosaltres els que l'hem de posar en pràctica, per això, necessitem creure amb nosaltres mateixos, creure que els que feim està bé i intentar convèncer les altres persones amb el que nosaltres feim. Si no creiem amb nosaltres, la nostra innovació no tendrà èxit perquè no estarem totalment convençuts de que aquesta funcionarà. Per això, és important també creure amb els infants, creure que són capaços de tot i que ells se'n adonin de tot el que poden fer i més.

Competències treballades:

• Competència 1.2.: penso que generar aquests tipus de canvi a l'escola és molt necessari i que si es du a terme de manera correcta és una molt bona actuació professional.
• Competència 1.4.: escrivint aquesta entrada, me n'he adonat de la importància que té fer un canvi significatiu i la complexitat que té, però tot depèn de la persona, si ho fa amb ganes i sap com dur a terme aquest canvi.
• Competència 2.1.: un dels meus punts dèbils és creure més amb jo, però parlant d'aquesta innovació, na Carme em va fer reflexionar molt sobre la importància que té creure amb nosaltres mateixos i saber que allò que feim funcionarà.

Conferència Maite Sbert: "Els miralls".

Bon dia amigues i amics!!

La setmana passada va venir a l'aula a fer-nos una conferència na Maite Sbert, aquesta conferència tractava dels miralls. Na Maite és mestra d'educació infantil i primària i ens va dir que el valor de l'escola era escoltar els infants.

D'aquí sorgeix aquesta comparació que fa amb els miralls. Durant tota la conferència ens va mostrar diferents tipus de miralls i diferents obres d'art, ella les relacionava amb la vida quotidiana de l'escola.

Mitjançant aquesta conferència em vaig adonar que el mirall és molt útil per comparar molts aspectes de l'escola amb els infants, com per exemple: un mirall permet posar-nos a la part de l'altre (empatia), és un objecte màgic on ens podem trobar a nosaltres mateixos, un mirall important és el de semblar-se  a la família, els miralls tenen dues habilitats: mirar i escoltar... Aquestes són algunes de les coses que na Maite ens va parlar.

Per això, la tasca d'avui és cercar diferents obres d'art i relacionar-les amb aspectes de la pràctica educativa quotidiana.



Quadre Dubuffet



La primera imatge de la que vull parlar és del quadre que podem veure de Dubuffet. He seleccionat aquesta imatge perquè em recorda als dibuixos que fan els infants quan són més petits. El que vull relacionar amb els aspectes de la vida quotidiana és que cada infant té una imatge mental de qui és ell, i és important que la deixem representar, a través dels dibuixos ens poden mostrar moltes coses: sentiments, emocions... i alguns ens volen dir algunes coses, per exemple, els infants sempre solen fer les persones que els importen més, més grosses que les altres, per això és important demanar a l'infant que és el que vol expressar a través d'ell i deixar que transmeti el que ell senti.

Escultura Joan Miró



Escultura Joan Miró



Aquestes dues escultures són de Joan Miró i el que volia dir d'aquestes és que hem de deixar a l'infant a ser creatiu, a veure els diferents punts de vista de les coses, ha de desenvolupar aquesta imaginació que tots els infants tenen i nosaltres hem de ser els responsables de transmetre el material necessari per fer-ho. Com podem veure a la fotografia, nosaltres vegem que és una cadira, però aquesta cadira no només serveix per seure, sinó que la podem convertir amb moltes més coses, i hem de deixar als infants que desenvolupin aquesta imaginació, hem d'aportar el material necessari perquè siguin ells els que trobin diferents jocs i utilitats als objectes que els proporcionem.

Escultura Giacometti

Una altra de les escultures que m'han cridat l'atenció ha estat la de Giacometti, com podeu veure a l'escultura i trobem un home alt i prim amb unes cames ben llargues i caminant. Aquesta escultura hem recorda a les passes que segueixen els infants des de que neixen a quan són grans. Aquestes passes que donen són molt grans i nosaltres som les responsables que cada vegada vagin millorant i superant-se a ells mateixos, no hem de deixar que tornin enrere sinó anar avançant passa a passa i aprendre de tot el que fan, sempre i tot sigui de manera lúdica.

Per acabar, comentar que mai havia pensat en quines són les preguntes que m'han canviat la vida, ara mateix no ho sé, suposo que durant els anys he anat aprenent cada dia més de la vida i que dels errors que he comés els he intentat arreglar per tal de no tornar-los repetir. Una de les coses, que no sé perquè però m'han quedat gravades, va ser una dia d'acampada amb els infants de l'esplai i una nina no tenia pinta, llavors jo li vaig dir: empra sa de la teva companya i un altre nin em va respondre: les pintes no es poden deixar perquè si algú te polls es passen. Llavors jo, que no sabia que dir, li vaig contestar: bé però ella no en té de polls i la nina em va mirar i em va dir que sí. En aquell moment vaig quedar de pedra i no sabia que dir, vaig aprendre que els nin i les nines són molt més llestos del que ens pensem i a vegades val més deixar-los fer i que solucionin els seus problemes ells mateixos. Ara vaig més alerta a dir les coses, perquè de cada cosa que dius o que fas, et sorprenen constantment.

 "Hem d'aprendre a mirar i oferir miralls, a ensenyar als alumnes a veure el seu propi reflex perquè moltes vegades no el coneixen". Maite Sbert.

Competències treballades:

• Competència 1.2.: mitjançant les obres d'art he descrit el que seria dur a terme una bona actuació professional dins l'aula.
• Competència 1.4.: a partir de la informació recollida a la conferència, he reflexionat sobre el que podia extreure de les obres.
• Competència 2.6.: no havia pensat mai en relacionar obres d'art amb la vida quotidiana de l'escola, m'ha paregut interessant fer-ho perquè m'ha fet reflexionar molt amb alguns aspectes i m'ha paregut una bona manera de veure les coses, ja que penso que és important enfocar-ho des de diferents punts de vista per tal de treure més profit a les coses.

Alguns recursos teòrics que parlen sobre què significa una bona pràctica

• Títol: Què és una bona pràctica educativa.
• Autor: CP Àngel Ruiz i Pablo (Es Castell). Lys Aldea (CEP Menorca) i Guida Al·lès.
• Enllaç: https://docs.google.com/document/d/1a7OQOrs9P8D4p6oS0kxh6q7JEiatpuz7_48FfXqYVN0/edit
• Breu resum:

Una bona pràctica és aquella que:

- Fomenta l’aprenentatge cooperatiu, així com l’ intercanvi d’experiències entre els mestres i la feina en equip.

- Parteix de l’ interès dels alumnes i té sentit, és a dir, està contextualitzada.

- Implica un canvi ens els alumnes i els docents.

- Crea un ambient distés on s’afavoreix l’aprenentatge i els alumnes poden créixer en coneixements i valors.

- Integra tot l’alumnat i l’ajuda a assolir els objectius, continguts i criteris d’avaluació del currículum, d’una manera competencial.

- Té una seqüència d’activitats enllaçades, amb un aprenentatge a través de l’acció.

- És motivadora per l’alumne i pel docent.

- Afavoreix que els alumnes aprenguin a formular preguntes, cercar informació, interpretar-la, recopilar-la i entre tots arribar a conclusions.

- Amb projecció social. S’exposa a una audiència pública.

- Abasta més d’una competència.

- Inclou la participació de les famílies.

- Mobilitza operacions cognitives de Bloom de nivell superior.

- L’avaluació és formadora, desenvolupa la capacitat d’autoaprenentatge i autoregulació de l’alumne.

• Títol: Buenas prácticas educativas en el mundo.
• Autor: Aurora Cardona Serrano.
• Enllaç: http://www.academia.edu/692102/BUENAS_PRACTICAS_EDUCATIVAS_EN_EL_MUNDO
• Breu resum:

Segons Aurora Cardona, una bona pràctica es caracteritza com una experiència que va solucionar un problema o va atendre una demanda social, a través de mètodes o mecanismes nous, amb la participació de diversos actors, que té resultats demostrables, superiors als d'altres organitzacions similars, que ha perdurat en el temps i que pot ser replicada per altres organitzacions.

Es podria dir que una bona pràctica educativa involucra a tots els actors de la institució, que participen en la presa de decisions i la posta en marxa d'un conjunt d'accions que tendeixen a convertir una realitat problemàtica que afecta a un sector ampli de la institució, mitjançant pràctiques noves i resultats verificables que poden servir de model a altres institucions.

• Títol: Plan "ve". El valor de la escuela.
• Autor: Junta de Andalucía. Consejería de Educación.
• Enllaç: http://www.juntadeandalucia.es/educacion/portal/com/bin/Contenidos/OEE/planesyprogramas/Foro_Innovacion/1357906471648_ideas_claves_buenas_practicas.pdf
• Breu resum:

En termes generals, la Junta d'Andalusia defineix que les bones pràctiques han de ser:

- Innovadores, que desenvolupin solucions noves o creatives.

- Efectives, que demostrin un impacte positiu i tangible sobre la millora.

- Sostenibles, per les seves exigències socials, econòmiques i mediambientals es poden mantenir en el temps i produir efectes duradors.

- Replicables, serveixen com a model per desenvolupar polítiques, iniciatives i actuacions a altres llocs.

Una bona pràctica ha de tenir les següents característiques:

- Integrada i relacionada en el currículum.

- Forma part del Projecte Educatiu del Centre.

- L'avalen uns bons resultats.

- Continuïtat en el temps, sostenible.

- Interdisciplinarietat.

- Ajuda de tota la comunitat educativa.

- Els actors s'impliquen i participen de forma activa.

- És innovadora.

- Aplicable a altres àmbits.

- Pot ser replicable.

- S'implica amb el seu entorn.

- Són flexibles.

- No oblida la perspectiva de gènere.

- Utilitza diversitat de recursos i materials.

- Segueix una metodologia sistemàtica.

Els factors que propicien una bona pràctica són: l'administració educativa, els equips directius, el professorat i la formació.




Competències treballades:

• Competència 1.1.: he treballat aquesta competència cercant dades i recursos existents per via internet per tal de resoldre l'activitat plantejada, que era buscar recursos teòrics sobre el significat d'una bona pràctica.
• Competència 1.2.: a l'hora de cercar les definicions, he reflexionat sobre com és una bona actuació professional mitjançant les bones pràctiques.

La interacció i l'ètica dels nens petits

He llegit la lectura de "La interacció i l'ètica dels nens petits" de Jytte Hare, Marianne Nielsen i Ulla Liberg, aquesta parla sobre un projecte que es du a terme a La Vuggestue (centre que acull infants de 0 a 3 anys) i que ens parla de diferents situacions reals on hi podem veure les distintes actituds tant dels mestres com dels infants.

Penso que és una lectura interessant i que a totes les escoles s'hauria de tenir en compte, ja que és important saber com es senten, com actuen els infants i com haurien d'actuar els adults.

Aquesta lectura, ens parla de l'etapa 0-3, de situacions reals que han passat a La Vuggestue. En aquesta etapa, els infants encara no parlen o no tenen un llenguatge molt desenvolupat, per això és molt important el llenguatge no verbal, ens hem de fixar amb les seves maneres d'actuar, la manera com s'expressen, els seus fets... i nosaltres, els adults, també els hem de fer transmetre els nostres sentiments i desitjos a través d'aquest llenguatge, per tal que hi hagi una millor comunicació. Crec que aquest punt és molt important i, a més, durant el documental el treballarem i m'ha cridat l'atenció perquè és un tema que no es sol tenir molt en compte però que durant el dia a dia l'emprem i hauríem de saber controlar alguns fets o gestos que segons la situació no són adequats.

Una altra de les coses que explica a la lectura és que és important aquesta observació dels infants i saber quan els adults han d'actuar, ja que moltes vegades, quan hi ha una baralla o un conflicte, no sabem que fer i a vegades no som conscients que els infants ho poden solucionar per ells mateixos, jo penso que hem de deixar que els nins i les nines ho solucionin i que si la cosa va més enllà, l'adult hi intervingui, però segur que els infants ho solucionen per ells mateixos.

El fet que l'adult reforci algunes actituds per part dels infants, fa que es sentin més reconeguts i això no es sol fer mai, per tant seria interessant que tots els moments del dia a l'escola reforcéssim més aquestes actituds i no només les coses que es fan malament, ja que moltes vegades tendim més a corregir les coses que no estan bé i no ens fixem amb les bones.

Finalment volia comentar aquest sentiment que tenen els infants, que nosaltres moltes vegades pensem que els és igual tot però realment els infants es preocupen pels altres i són empàtics, no els agrada veure als altres malament i intenten ajudar amb el que sigui, quan són petits, qualsevol gest cap als altres quan veuen un infant malament, els pareix bé i se'n alegren tot d'una, per tant, els adults també hem d'estar atents amb aquests fets i reforçar tant al que està trist com el que fa el gest d'empatia i d'ajudar a l'altre. D'aquesta manera els ajudarà a veure que el que fan està bé i a fer reflexions futures.

"Perquè els infants lluiten pels seus drets i pels drets dels altres infants, només cal que ens fixem en l'anar i venir quotidià". Jytte Hare, Marianne Nielsen i Ulla Liberg.

Competències treballades:

• Competència 1.2.: he reflexionat sobre els punts que més m'han interessat de la lectura i que penso que són bons per fer una bona actuació professional en el dia a dia dins l'aula.
• Competència 1.3.: he llegit la lectura per tal d'ampliar la meva pròpia formació, ja que penso que aquesta lectura és molt interessant i ajuda a l'adult a veure diferents punts i actituds que no has tingut mai en compte però que et fan reflexionar i pensar sobre la manera d'actuar davant els infants de la millor manera, sempre pensant que hi ha diferents punts de vista i hem de mirar més enllà del que veiem, no només actuar amb les nostres creences.

Conferència de Mercè Adrover

Bon dia a tothom!

El passat dijous, va venir a fer-nos una conferència na Mercè Adrover, mestra d'Educació Infantil des de fa 10 anys, aquesta, ara es troba a l'escoleta de Paguera.

Ella és una mestra que sempre ha treballat amb projectes de treball, ens va explicar com va evolucionar la seva manera de fer i entendre aquests projectes i com havia anat perfilant la seva metodologia. També ens va explicar alguns dels projectes que havia fet a l'aula amb els infants i ens va mostrar alguns vídeos, transcripcions i audicions sobre aquests.

• Les condicions/ característiques personals que la ponent evidencia i que són facilitadores de processos de canvi:

Com he dit anteriorment, na Mercè treballa per projectes de treball. Quan va començar a fer projectes, el que feia era treballar dins aquest tots els objectius i continguts del currículum i tenia una sola hora per treballar aquest projecte. Ella veia que els nins i les nines no s'engrescaven com ella volia, que no tenien interès.

A partir d'aquí, va fer un gran canvi:

- Va començar a transcriure totes les converses dels infants, ella diu que és a través de les seves converses quan te'n adones de quines són les coses que els interessen i cap allà on volen encaminar el projecte. Per tant, quan transcriu les converses, en treu conclusions i sap d'on pot començar a treballar.

- La comunicació dels projectes als pares: abans no els ho comunicava però va trobar necessari mostrar als pares tots els projectes que feien a través de fotografies, dibuixos, mapes conceptuals, exposicions, quadernets, power points, muntatges de vídeo, plafons... És important aquest punt, perquè és aquí quan els pares se'n adonen de tot el que han après els seus fills i les seves filles i, quines coses han treballat.

- Totes les preguntes que es feia abans, eren molt simplificades: és a dir, parteixes d'un interès, però tal vegada aquest et porta a altres, per això és important escoltar les converses dels infants i encaminar-ho cap allà on ells volen per tal que el projecte sigui motivador i hi hagi implicació per part de l'infant.

Un projecte de treball sempre comença per una pregunta, a partir d'aquí hi ha una investigació per tal de resoldre-la. Els nins i les nines fan hipòtesis del que saben i després hi ha la part científica d'investigació. Una vegada fet això, es fa un treball per comunicar el que saben i el que han après els infants.

Na Mercè, també va fer un gran canvi, el canvi d'aquesta part científica, a cercar alguna cosa més dels projectes. Mitjançant un exemple d'un projecte que ens va mostrar que era "si els núvols xoquen o no", Mercè se'n va adonar a través de les seves transcripcions, que realment els nins i les nines no els interessava aquest tema perquè ja en donaven resposta, sinó que, per ells, era més interessant la por i els trons. És per això que dóna tanta importància a les converses dels infants i quan les transcriu se'n adona de moltes de les coses que ella abans no havia vist.

Alguns dels consells que ens va donar a l'hora de realitzar projectes, són:

- Evitar preguntes que no generin un dubte real.

- Evitar respostes de SI i NO.

- Han de se propostes lligades a la seva vida real.

- Han de ser propostes productives i reproductives, és a dir, que no basta mirar-ho a l'ordenador.

- Hem de deixar que la pregunta vagi canviant i evolucionant, no ha de tenir una estructura tancada.

- De les diferents fonts d'informació, hem de seleccionar la que més ens interessa.

- S'han d'analitzar les converses.

- No totes les preguntes tenen resposta.

- És important informar a les famílies.

- Alguns aspectes importants:

• La programació.
• L'avaluació: participació, idees, capaços de mostrar-ho...)
• L'error i les preguntes sense resposta.
• L'estructura dels projectes.
• El temps i la durada.

Com a conclusió final, diria que no hi ha d'haver por de no treballar el currículum, perquè amb els projectes de treball es treballen moltes coses i, si no treballem una cosa amb el projecte, ho podem fer a través d'una altra àrea o durant altres moments.

Competències treballades:

• Competència 1.2.: ja que a través de la conferència me n'he adonat d'alguns aspectes de millora dels projectes de treball i que em serviran per un futur i per treballar millor aquesta metodologia.
• Competència 4.3.: penso que a través de les transcripcions i converses dels infants es poden treballar les coses que realment els interessen i cap on el podem encaminar.