Indicadors de bones pràctiques a l'Escola de Son Ferrer

Bon dia a tothom!

Ahir, ens va venir a fer una conferència n'Albert, mestre d'educació infantil i cap d'estudis de l'Escola Son Ferrer.

Ens va explicar que van fer un gran canvi en la seva metodologia, principalment per dos motius: perquè no estaven contents amb el que feien i perquè les famílies no participaven.

Per això, ens va parlar que la INCLUSIÓ és la millor arma que hi ha i ells la treballen en tot moment, ja que tots els nins i les nines tenen les mateixes oportunitats d'aprenentatge i els ofereixen moltes alternatives perquè puguin aprendre.

Van fer alguns seminaris per treballar les competències i un de formació de centre, on es van adonar de la importància de l'APRENENTATGE COOPERATIU. Aquest, ha permès cohesionar el punt de vista de les famílies, alumnes i mestres. I es basa en tres parts diferents: la cohesió, aprendre a cooperar i cooperar per aprendre.

D'aquí sorgeixen "els amics especials", on cada infant té un amic especial durant tota una setmana i seuen junts a classe i comparteixen molts de moments de la vida a l'aula.

Els infants de 5 anys, fan dinàmiques cooperatives en petit grup. Una activitat es diu "1,2,4", aquesta consisteix en que primer es fa una feina individual, després aquesta es completa per parelles i finalment és acabada amb grups de quatre. D'aquesta manera tots els infants col·laboren, aprenen a treballar en petit grup i a més, aprenen dels seus companys.

Albert, també ens va comentar que duen a terme una activitat anomenada "Aules germanes". Aquesta es du a terme el principi de curs amb una aula dels més petits juntament amb una de més grans, d'aquesta manera petits i grans comparteixen moments fent feines programades o pactades. Aquí es genera un clima d'ajuda mútua on els grans tornen petits i els petits tornen més grans.

També comentar que a Son Ferrer tenen molt en compte les famílies, ja que són la clau de l'èxit i tenen un projecte anomenat Escola competent-famílies competents, on les famílies voluntàries fan una reunió mensual on fan un monogràfic sobre un tema concret i els mestres els donen un calendari perquè treballin a casa amb els seus fills les competències partint de la quotidianitat. 

Finalment comentar que darrera tot això es fa un treball en xarxa i una innovació pedagògica.

Cal dir que a l'Escola Son Ferrer és un gran exemple de superació i es veu que els mestres d'allà fan una molt bona feina pensant sempre amb els infants i amb les famílies. No empren llibres de text i els infants aprenen de manera lúdica i cooperativa. A més, aquesta inclusió fa que tots els infants tenguin les mateixes oportunitats d'aprendre i penso que això és molt important. 

Em va agradar molt la conferència i la manera de treballar a l'escola, penso que és un gran exemple i moltes de les escoles haurien de fer un replantejament de si la seva metodologia és la millor (o més còmode pels mestres) o si aquesta necessita un gran canvi on els infants, mestres i famílies treballin de manera conjunta i en vegin uns resultats positius.

Després de parlar un poc de la conferència, cal dir que la tasca d'avui consisteix en veure, de tot el que ens va parlar n'Albert, quins són els indicadors de bona pràctica elaborats a classe que l'Escola compleix i quins no.

Els següents indicadors de bones pràctiques són:

•          Interrelació d’àrees, àmbits. Aprenentatge integral.
•          Atenció a la diversitat: Presència, participació i progrés.
•          Temps i espais per a la reflexió (tant per les famílies com també d'assemblees a classe i claustres pedagògics).
•          Alumne com a protagonista del seu procés d’aprenentatge.
•          Implicació i compromís educatiu.
•          Planificació, desenvolupament i autoavaluació permanent en la pràctica educativa.
•       Capacitat d’autocrítica (autocrítica transformada en propostes de millora).
•          Currículum obert i flexible, ric, estimulant, coherent.
•          Agrupaments i horaris flexibles. Agrupaments reduïts.
•          Fomentar la motivació de l’alumnat.
•          Potenciar l’autonomia de l’alumnat (amb l'activitat 1,2,4).
•          Aprenentatge significatiu i funcional. Parteix dels interessos dels infants.
•          Centre contextualitzat i vinculat amb l’entorn. Escola oberta a l’entorn (els alumnes es relacionen amb el barri, l'alumne surt al carrer a millorar, participar i actuar al context).
•          Treball cooperatiu dels mestres.
•          Treball cooperatiu amb les famílies (algunes dinàmiques).
•          Fomentar el treball cooperatiu entre l’alumnat (per parelles, amics especials, 1,2,4).
•          Potenciar les fortaleses i capacitats de cada infant (amb les aules germanes).
•          Avaluació formativa i continuada.
•          Bon clima d’aula: segur, relaxat, de confiança, respecte.
•          Escolta i mirada activa cap a l’alumnat.
•          Metodologies actives i individualitzades, socioconstructivistes.
•          Formació continuada dels mestres a través de la reflexió sobre la pràctica.
•          Resolució de conflictes mitjançant el diàleg i la reflexió.
•          Objectius i propostes educatives clares i funcionals, flexibles i oberts al canvi.
•          Vincles afectius i positius amb l’alumnat.
•          Fonamentació teòrica al darrera.
•          Consens entre la comunitat educativa.
•          Pràctica educativa democràtica: diàleg, consens i negociació.
•          Conèixer i participar de la identitat i organització del centre.
•          Parteixen d'un diàleg previ, un consens i un respecte entre la comunitat educativa.
•          El procés de canvi té importància.
•          Ha de ser documentada.
•          Tenen en compte el procés de l'alumnat i no sols el resultat.
•          Autoavaluació del professorat i de la seva pràctica educativa. Autocrítica transformada en propostes de millora.
•      Dissenys educatius reptadors, fonamentats i atractius.

     Cal dir que després de llegir els ítems, penso que l'Escola de Son Ferrer els treballa pràcticament tots. I que amb tot el que ens va contar n'Albert penso que estan tots treballats. Per això, penso que és una bona pràctica educativa, perquè compleix la majoria dels ítems i els canvis que fan cada vegada van a més.

    Penso que n'Albert és un gran exemple de mestre i que la feina que estan duent a terme en aquesta escola és molt gratificant tant pels que hi fan feina, com les famílies i sobretot pels nins i les nines. 

     Competències treballades:

•     Competència 1.2.: he reflexionat sobre tot el que ens va explicar n'Albert i crec que la feina que fa és molt bona i que tothom hauria de pensar com ell.
•     Competència 1.4.: després d'aquesta conferència, he arribat a la conclusió que no és impossible canviar de metodologia i que amb l'ajuda de tos és possible, per tant, com a futures mestres, hem d'engrescar als altres amb idees noves i atractives per tal que vegin que els resultats milloren amb el temps.
•     Competència 4.2:  després d'analitzar els ítems de les bones pràctiques, he arribat a la conclusió que a l'Escola de Son Ferrer fan molt bona feina i que pràcticament totes o totes, es compleixen.

La innovació docent

Molt bon dia a tothom!!

Ahir, a l'aula, vam parlar sobre la innovació docent, per això, avui us explicaré un poc què és i quines són les seves característiques i entrebancs.

- Què és una innovació docent?

Qualsevol innovació parteix d’un passat, pretén una millora de la realitat actual, per projectar-la cap al futur. Introdueix novetats que provoquen canvis. Per tant, innovació s’entén com un procés dinàmic i obert, de caràcter multidimensional i complex, inserit en una realitat sociocultural i humana que busca el creixement personal, institucional i social, per a la qual cosa requereix estratègies de participació i col·laboració.

La innovació ha de permetre obtenir el mateix resultat que s’obtenia sense innovació però emprant menys esforç o bé amb el mateix esforç, millorar el resultat.

Com bé en va parlar na Carme a classe, moltes vegades ens pensem que utilitzant les noves tecnologies esteim innovant, però no ens adonem que esteim fent el mateix que abans. Per tant, hem de ser molts conscients amb aquesta innovació i saber el que volem aconseguir amb aquest canvi. Una altre de les excuses que posem molt a l'hora d'innovar, és la manca de doblers. Això no és una excusa, està clar que els doblers són importants però aquesta innovació depèn de la persona i si la idea és bona i sap com enllestir-la, segur que funcionarà.

- Etapes del procés d'innovació:

1. Descongelar: fer perdre força a les velles actituds, valors o comportaments.

2. Canviar: desenvolupament de nous valors, actituds o comportaments.

3. Recongelar: estabilitzar el canvi mitjançant mesures normatives, culturals o d'estructura organitzativa.

- Fases de la innovació:

La innovació passa per tres fases: la iniciació, la implementació i la institucionalització. Tota innovació ha de tenir sempre uns resultats que han de tenir capacitat organitzativa i han de promoure l'aprenentatge de l'estudiant.

- Tipus d'innovació:

1. Innovacions internes: originades i promogudes des de dins de les institucions.

2. Innovacions externes: promogudes per instàncies més o manco externes: administració

- Forma de treball:

1. Innovació planificada: seguim un pla preestablert.

2. Innovació evolutiva: desenvolupem la innovació segons anem aprenent.

Moltes de les innovacions, sorgeixen d'algun problema.

- Obstacles i resistències:

1. Dels individus: resistència a allò desconegut, enfrontar-nos a una situació.

2. Dels grups: mantenir seguretat i identitat de grup, por a perdre l'estatus, relacions interpersonals, inestabilitat de l'equip, manca de liderat o liderat inadequat.

3. Del procés: anar a contrarellotge, objectius que no estan clars, no hi ha avaluació de procés, desconnexió de la teoria i la pràctica.

4. Del sistema educatiu: aïllament, manca de recolzament institucional, normativa inflexiva.

5. Del sistema social: crisi de valors, crisi econòmica, tradicionalisme.

Amb el que he comentat fins ara, volia concloure aquest text dient que som nosaltres els responsables de crear aquesta innovació i hem de ser nosaltres els que l'hem de posar en pràctica, per això, necessitem creure amb nosaltres mateixos, creure que els que feim està bé i intentar convèncer les altres persones amb el que nosaltres feim. Si no creiem amb nosaltres, la nostra innovació no tendrà èxit perquè no estarem totalment convençuts de que aquesta funcionarà. Per això, és important també creure amb els infants, creure que són capaços de tot i que ells se'n adonin de tot el que poden fer i més.

Competències treballades:

• Competència 1.2.: penso que generar aquests tipus de canvi a l'escola és molt necessari i que si es du a terme de manera correcta és una molt bona actuació professional.
• Competència 1.4.: escrivint aquesta entrada, me n'he adonat de la importància que té fer un canvi significatiu i la complexitat que té, però tot depèn de la persona, si ho fa amb ganes i sap com dur a terme aquest canvi.
• Competència 2.1.: un dels meus punts dèbils és creure més amb jo, però parlant d'aquesta innovació, na Carme em va fer reflexionar molt sobre la importància que té creure amb nosaltres mateixos i saber que allò que feim funcionarà.

Conferència Maite Sbert: "Els miralls".

Bon dia amigues i amics!!

La setmana passada va venir a l'aula a fer-nos una conferència na Maite Sbert, aquesta conferència tractava dels miralls. Na Maite és mestra d'educació infantil i primària i ens va dir que el valor de l'escola era escoltar els infants.

D'aquí sorgeix aquesta comparació que fa amb els miralls. Durant tota la conferència ens va mostrar diferents tipus de miralls i diferents obres d'art, ella les relacionava amb la vida quotidiana de l'escola.

Mitjançant aquesta conferència em vaig adonar que el mirall és molt útil per comparar molts aspectes de l'escola amb els infants, com per exemple: un mirall permet posar-nos a la part de l'altre (empatia), és un objecte màgic on ens podem trobar a nosaltres mateixos, un mirall important és el de semblar-se  a la família, els miralls tenen dues habilitats: mirar i escoltar... Aquestes són algunes de les coses que na Maite ens va parlar.

Per això, la tasca d'avui és cercar diferents obres d'art i relacionar-les amb aspectes de la pràctica educativa quotidiana.



Quadre Dubuffet



La primera imatge de la que vull parlar és del quadre que podem veure de Dubuffet. He seleccionat aquesta imatge perquè em recorda als dibuixos que fan els infants quan són més petits. El que vull relacionar amb els aspectes de la vida quotidiana és que cada infant té una imatge mental de qui és ell, i és important que la deixem representar, a través dels dibuixos ens poden mostrar moltes coses: sentiments, emocions... i alguns ens volen dir algunes coses, per exemple, els infants sempre solen fer les persones que els importen més, més grosses que les altres, per això és important demanar a l'infant que és el que vol expressar a través d'ell i deixar que transmeti el que ell senti.

Escultura Joan Miró



Escultura Joan Miró



Aquestes dues escultures són de Joan Miró i el que volia dir d'aquestes és que hem de deixar a l'infant a ser creatiu, a veure els diferents punts de vista de les coses, ha de desenvolupar aquesta imaginació que tots els infants tenen i nosaltres hem de ser els responsables de transmetre el material necessari per fer-ho. Com podem veure a la fotografia, nosaltres vegem que és una cadira, però aquesta cadira no només serveix per seure, sinó que la podem convertir amb moltes més coses, i hem de deixar als infants que desenvolupin aquesta imaginació, hem d'aportar el material necessari perquè siguin ells els que trobin diferents jocs i utilitats als objectes que els proporcionem.

Escultura Giacometti

Una altra de les escultures que m'han cridat l'atenció ha estat la de Giacometti, com podeu veure a l'escultura i trobem un home alt i prim amb unes cames ben llargues i caminant. Aquesta escultura hem recorda a les passes que segueixen els infants des de que neixen a quan són grans. Aquestes passes que donen són molt grans i nosaltres som les responsables que cada vegada vagin millorant i superant-se a ells mateixos, no hem de deixar que tornin enrere sinó anar avançant passa a passa i aprendre de tot el que fan, sempre i tot sigui de manera lúdica.

Per acabar, comentar que mai havia pensat en quines són les preguntes que m'han canviat la vida, ara mateix no ho sé, suposo que durant els anys he anat aprenent cada dia més de la vida i que dels errors que he comés els he intentat arreglar per tal de no tornar-los repetir. Una de les coses, que no sé perquè però m'han quedat gravades, va ser una dia d'acampada amb els infants de l'esplai i una nina no tenia pinta, llavors jo li vaig dir: empra sa de la teva companya i un altre nin em va respondre: les pintes no es poden deixar perquè si algú te polls es passen. Llavors jo, que no sabia que dir, li vaig contestar: bé però ella no en té de polls i la nina em va mirar i em va dir que sí. En aquell moment vaig quedar de pedra i no sabia que dir, vaig aprendre que els nin i les nines són molt més llestos del que ens pensem i a vegades val més deixar-los fer i que solucionin els seus problemes ells mateixos. Ara vaig més alerta a dir les coses, perquè de cada cosa que dius o que fas, et sorprenen constantment.

 "Hem d'aprendre a mirar i oferir miralls, a ensenyar als alumnes a veure el seu propi reflex perquè moltes vegades no el coneixen". Maite Sbert.

Competències treballades:

• Competència 1.2.: mitjançant les obres d'art he descrit el que seria dur a terme una bona actuació professional dins l'aula.
• Competència 1.4.: a partir de la informació recollida a la conferència, he reflexionat sobre el que podia extreure de les obres.
• Competència 2.6.: no havia pensat mai en relacionar obres d'art amb la vida quotidiana de l'escola, m'ha paregut interessant fer-ho perquè m'ha fet reflexionar molt amb alguns aspectes i m'ha paregut una bona manera de veure les coses, ja que penso que és important enfocar-ho des de diferents punts de vista per tal de treure més profit a les coses.